Arsènic a l'arròs? Alguns estudis alerten sobre la presència d'aquest tòxic

Alguns estudis alerten sobre la presència d'arsènic a l'arròs. Aquest escrit no pretén ser alarmista en aquest sentit, sinó simplement informar-vos perquè pugueu seleccionar millor els aliments de la vostra dieta.

En els últims anys han aparegut molts estudis en diferents països sobre el contingut d'arsènic en certs aliments, un d'ells és l'arròs. L'arsènic és un element químic essencial per a la vida tot i que tant ell com els seus compostos són substàncies tòxiques. Certes mesures com per exemple mantenir una dieta variada farà que no consumim tant arsènic mitjançant l'alimentació.

El títol pot sonar molt xocant, però efectivament, en els darrers anys, diferents estudis han trobat restes d’arsènic a l’arròs i productes derivats. Aquests estudis fa anys que han sortit a la llum, però tot i això els consumidors no en són conscients, ja que aquest fet no ha tingut gran ressò. En aquest sentit, doncs, l'objectiu no és ser alarmista però sí sensibilitzar-nos sobre la necessitat de prendre certes mesures per evitar determinats hàbits que poden ser perjudicials. D'aquesta manera, per als esportistes i les persones que segueixen una alimentació macrobiòtica, l'arròs és un aliment d'alt consum, per aquest motiu, aquests dos grups haurien de prendre especial consideració del tema.

Els primers en publicar un article sobre el tema va ser Enviromental Science and Technology, que el 2005, a la seva revista, treien a la llum un estudi que revelava que part de l'arròs cultivat a Estats Units i a Europa contenia arsènic, en concret, un 1,4% i un 1,6%, respectivament. Una de les altres organitzacions que va estudiar el contingut d'arsènic va ser Consumer Reports (organització independent americana que té com a objectiu analitzar els productes que hi ha al mercat, ja siguin aliments o altres tipus de productes). Aquests, enguany,  han investigat unes 60 mostres d'arròs i els seus productes, en les quals van detectar-se restes d'arsènic. Posteriorment, la FDA (Food and Drug Administration USA) (agència del govern americà responsable de la regulació d'aliments, suplements, medicaments, cosmètics, productes biològics) va analitzar enguany unes 200 mostres d'arròs i productes derivats, i a totes elles van trobar restes d'arsènic en diferents quantitats. Actualment, la FDA tenen previst analitzar 1.000 mostres més per tal d'acurar més les investigacions i poder avaluar els riscos.

A nivell Europeu l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) també va redactar un llarg informe científic sobre el contingut d'arsènic en aliments en 19 països de la Comunitat Europea, que concloia que l'arròs era un dels aliments que contenia arsènic. A Espanya, l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) va redactar una nota basada en l'informe de la EFSA, que revelava aquestes conclusions. Altres organitzacions independents com la ISAAA, (Servei Internacional per a l'Adquisició d'Aplicacions Agro-biotecnològiques) han investigat també el contingut d'arsènic de l'arròs, i aquesta, en concret, enguany alertava sobre la contaminació de les aigües subterrànies amb arsènic i de retruc de l'arròs a causa de l'absorció d'aquesta.

L'arsènic és un element químic present a l'ambient. Pot ser orgànic i inorgànic i tots dos junts es contabilitzen com a arsènic total. L'exposició a aquest element químic durant llargs terminis està associada a uns majors índexs de càncer de bufeta, fetge, pulmó i pell, òrgans lligats fortament a enfermetats relacionades amb elements tòxics.

Cal destacar que a l’arròs blanc analitzat contenia menys quantitats d'arsènic que l’integral. Això s'explica, per què l’arròs blanc està refinat, i durant aquest procés de refinat es perden minerals però també altres substàncies, com és el cas de l'arsènic.

Aquest pot estar present en fruites i verdures, però l’arròs és un aliment susceptible ja que creix sota l’aigua i absorbeix  gran quantitat de substàncies. A les investigacions aquest fet s'ha reafirmat observant que l'arròs absorbeix substàncies del terra i de l'aigua amb més facilitat que altres vegetals. Val la pena indicar també, que l'arsènic es troba tant en l’arròs ecològic com el que no ho és. El problema rau en que el sòl de cultiu si està contaminat no es pot controlar, ja que l’arròs absorvirà els nutrients d'aquest.

Com a conclusió de tot això, podem comentar que el millor que podem fer és portar una dieta variada en la que incloguem diferents cereals i no ens centrem en la pasta i l'arròs únicament. Al mercat hi ha diferents cereals, com el mill, la quinoa, el blat, el blat sarraí, i l'espelta, entre molts d'altres. En un post anterior ja vam parlar d'alguns d'ells. 

Variar la dieta i introduir aliments diferents ens aportarà minerals i vitamines i ens lliurarà en part d'aquestes problemàtiques de la contaminació alimentària, que no podem evitar del tot, donada l'explotació desmesurada dels recursos naturals.

Maria Casanova, Dietista-Nutricionista